Biblioteca personal

Índex

1.- Introducció

2.- Il·lustrador Bruno Heitz

3.- Il·lustradora Gema Vilches

4.- Il·lustrador Istvan Banyai

5.- Il·lustrador Eric Carle

6.- Il·lustradora Maria Espluga

7.- Il·lustrador Leo Timmers

8.- Il·lustrador Roméo P.

9.- Il·lustradora Nathalie Choux

10.- Il·lustradora Isabelle Carrier

11.- L'home que Calculava

12.- El llibre de les Rialles

13.- L'endrapasomnis

14.- Vull un gat

15.- Què he aprés?

1.- Introducció

La biblioteca personal que he format consta de nou narracions infantils, a més d’una novel·la de relats matemàtics, on s'hi inclouen tres llegendes d'origen Persa.

Com pot veure en l'Índex, i més tard en el treball, cap dels llibres recollits es reconeix com a “tradicional”. Amb aquest terme em refereixo als contes més coneguts, i que en la seva majoria, han estat treballats a classe (Perrault, Andersen, Grimm, etc.). He preferit, doncs, escollir els llibres per la seva narració i il·lustració, no pas per la seva fama o reconeixement en el món de la literatura infantil.

L'estructura que més endavant es trobarà, segueix un esquema que no es guia pas pels contes en sí, sinó per les il·lustracions i il·lustradors, ja que en la seva majoria, els llibres que conformen aquesta biblioteca, han estat pensats per a infants, i davant la possibilitat de que no tinguin desenvolupada l'habilitat lectora, les il·lustracions prenen cert grau d'importància que ressalta per damunt del text, i inclús de l'argument. La il·lustració compleix diferents funcions; mostra i embelleix, o adorna el text, i per això també té un objectiu comercial; atreure l'atenció al públic.

No obstant això, la meva intenció no és valorar més la il·lustració que qualsevol altra característica important de les narracions infantils.

Aquesta biblioteca personal, lluny de voler-ne semblar una de “perfecta” o complerta, no és res més que una petita selecció dels millors contes llegits i gaudits en aquestes últimes setmanes i que representen una novetat per a un servidor.

2.- Il·lustrador Bruno Heitz

Títol del llibre

Què veus?

Redacció i concepció

Bruno Heitz i Béatrice Vincent

Editorial:

Joventud

Primera edició

Setembre de 2007

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants:

Es tracta d'una il·lustració digital (deduït a partir de l'homogeneïtat dels colors, les poques imperfeccions del traç, etc.), força simple, poc detallista i no massa cuidada, però que retrata bé la situació. La gamma de colors que usa és força variada però possiblement, no pugui ser reconegut com un conte amb gràfics molt cuidats.

El vestuari dels personatges, adequat a la personalitat de cadascú (amb exemples com l'”elegant” camaleó, l'ós salvatge i poc vestit, el talp que usa ulleres, etc.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre:

En aquest llibre, la il·lustració esdevé fonamental per a l'enteniment d'aquest, seria impossible imaginar-se la visió d'un cavall (per a un nen) sense una explicació gràfica del que veu l'animal.

Sentit pedagògic:

El nen aprèn quin tipus de visió té cada animal, i que en essència la concepció dels color i les formes és diferent per qui ho vegi.

3.- Il·lustradora Gema Vilches

Títol del llibre

Les Eines

Redacció i concepció

Gema Vilches

Editorial

Susaeta

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

Es tracta un altre cop d'uns dibuixos i decorats digitals, i que per tant el grau de complexitat que presenten és poc.

Malgrat això, aquest llibre-diccionari d'eines, no necessita unes il·lustracions molt complertes, al contrari, es basa en la simplesa per tal de que els infants puguin entendre fàcilment, o puguin tenir una representació gràfica de cada eina.

També trobo convenient fixar-nos en el detall de que totes les eines que hi apareixen tenen un ús manual, i corresponen a professions que requereixen a la persona de cos present. Amb això vull dir que no s'hi inclou com a eina per exemple, l'ordinador, o qualsevol altra eina, més novedosa.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre

A més de ser un element d'ornamentació , és una gran ajuda per a que l'infant pugui entendre i associar la utilitat de l'eina amb el seu dibuix, representació, i l'ús que se n'ha de fer.

Sentit pedagògic:

No és cap altre que el de formar nou vocabulari en el nen, i aprendre l'ús de les eines.

4.- Il·lustrador Istvan Banyai

Títol del llibre

ZOOM

Editorial

Fondo de Cultura Económica de México

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

Digitalitzada, encara presenta un grau de complexitat molt més accentuat que les anteriors il·lustracions digitals. Aquestes, prenen un toc més realista que en els anteriors contes, i creen una representació de la vida real força ajustada.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre:

Com que el llibre infantil careix de text, la imatge i el format ho és tot.

Sentit pedagògic:

El que ensenya als nens aquest conte, no és res més que “res és el que sembla”. D'alguna manera ajuda als nens a trencar esquemes, un cop tenen la idea d'un paisatge determinat, aquest llibre l'inclou dins d'un segell (per exemple).

5.- Il·lustrador Eric Carle

Títol del llibre

Mi primer libro de Colores

Editorial:

Kókinos

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

Es tracta d'una il·lustració més manual que les anteriors. Collage i pintura units per a donar una sensació de manualitat i alhora senzillesa.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre:

Al tractar-se d'un joc de buscar, i on el text acaba tenint una funció més aviat d'enunciat, les il·lustracions prenen molta importància, fent que aquestes siguin la part més rellevant.

Sentit pedagògic

És un joc que es basa en relacionar els colors amb figures de la vida quotidiana, tals com papallones, camions de bombers, etc.

6.- Il·lustrador Maria Espluga

Títol del llibre;

Jo, Mariner

Editorial:

Combel

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

Es tracta d'una il·lustració manual, que usa la pintura, i entra en harmonia amb el text i l'argument del conte.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre:

El paper que interpreta és d'ajut i

Sentit pedagògic

El nen aprèn que a pesar de que el mar sigui immens, de que tingui totes les riqueses del món, es pugui gaudir-hi de paisatges espectaculars, descansar-hi amb calma, o veure balenes blanques, la felicitat la troba en les petites coses com les abraçades.

7.- Il·lustrador Leo Timmers

Títol del llibre

La gallineta Pèl-roja

Editorial

Planeta

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

Ens tornem a trobar un altre cop amb més il·lustracions digitalitzades, però aquest cop amb la gran diferència de que el nen pot emplear el tacte com a mètode de coneixement. Per tant, aquí es juga el doble paper de visual, i apte per al tacte i per a interactuar amb el llibre.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre

La il·lustració clarifica el text, i ensenya una part “més realista” dels animals. Enacar que no és pot comparar amb el tacte d'un animal real, el nen pot fer-sen a la idea de si es tracta d'una pell suau, o rugosa.

Sentit pedagògic

A més d'inculcar el fet de l'ajuda altruista als nens, una cosa força important que he trobat en aquest llibre és que ensenya el porcés de fabricació del pà (molt simplificat).

8.- Il·lustrador Roméo P.

Títol del llibre

Una sorpresa per a la Jana

Editorial

Baula

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

Es tracta d'un tipus d'il·lustració manual, colorejat mitjançant la pintura, i que a pesar de tenir formes molt simples compleix amb l'objectiu de representar el que podria haver-hi dins la maleta.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre:

Les il·lustracions estimulen la creativitat del nen trencant els esquemes que aquest té sobre les formes amb l'ajuda de la maleta.

Sentit pedagògic:

És un llibre que juga amb les formes i les endevinalles, i estimula la imaginació del nen per a pensar que hi pot haver dins una maleta.

9.- Il·lustradora Nathalie Choux

Títol del llibre

Tots fem pipí

Radacció

Frédérique Loew

Editorial

Llibresaure

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

És una il·lustració que es basa molt en les textures, les dimensions, i els colors. És força complerta en tant que representa

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre:

La il·lustració hi representa d'una forma força divertida i irònica, i un tant escatològica.

Sentit pedagògic

Aquest llibre, intenta tractar el pipi d'una forma natural.

10.- Il·lustradora Isabelle Carrier

Títol del llibre

Un petit què?

Editorial

Baula

Tipus de Il·lustració i característiques més rellevants

És un tipus d'il·lustració infantil, molt simple, i que s'apropa a l'infant donant una sensació de senzillesa.

Quin paper hi juga la il·lustració en el llibre

És la representació d'un fet natural, i està representat d'una manera sencilla per tal de que el nen/a no ho vegi com una complicació més, sinó com el conjunt de les parts positives que aporta un germanet/eta

Sentit pedagògic:

Crec que aquest llibre és ideal per a plantejar-lo a un nen/a que aviat tindrà un germanet, és una forma força senzilla de presentar-li aquesta situació que a la vida real no n'és tant.

11.- El hombre que calculaba

Autor

Malba Tahan

Títol del llibre

El hombre que calculaba

Editorial

VERON

Argument

El llibre consta de 34 capítols, i té una extensió de 187 pàgines en les que es narra la història del personatge principal; Beremiz Samir. Qui és un gran matemàtic i calculador, i que gràcies a la seva habilitat es dóna a conèixer en l'alta societat Islàmica, i que en definitiva soluciona problemes matemàtics de la manera més entenedora i senzilla possible.

Explicació del perquè he escollit aquesta novel·la

Malgrat l'extensió del llibre, i de que es podria fer referència no només a la matemàtica sinó al gran paper que hi juga la cultura àrab, el que m'agradaria destacar són tres llegendes (força curtes) que hi apareixen. Dos d'elles, la llegenda que explica la creació del joc dels Escacs, i la del Lleó, el tigre i el Xacal, són força conegudes, en canvi, la tercera i última (i no per això menys important) és força desconeguda.

Es tracta, per tant, de tres llegendes força antigues que no acostumen a ser escoltades en el nostre territori, però que en canvi, els seus fets, la moral que desprenen, podrien ser aplicades al dia a dia.

Arguments:

Com que explicar les tres llegendes ocuparia massa espai, només en redactaré una, El joc dels escacs:

Temps era temps, en la província de Taligana de la Índia, hi vivia un monarca, senyalat com dels més rics, i alhora generosos d'aquells temps. Però no era la generositat la virtut que més destacava en ell, sinó la seva habilitat per l'estratègia de combat. Era implacable. I en una de les guerres, d'aquelles decisives per a mantenir la llibertat del seu poble, hi va perdre el seu fill. I va ser la seva mort la que va permetre guanyar la guerra.

Malgrat haver guanyat la guerra, el rei va prohibir tota manifestació d'alegria per part dels vilatans, i es va tancar durant mesos i mesos en el seu palau. Deprimit, només rebia les visites dels seus consellers, quan calia prendre una decisió de suma importància. Però a banda d'això, sempre restava a la seva cambra, penedit d'haver enviat al seu fill a la guerra.

Un dia, un jove savi va arribar a les portes del palau, al·legant que coneixia un joc nou i desconegut per aquelles terres, que alleujaria les penes del rei. El sobirà, davant la gran curiositat que va despertar-li aquest jove, va decidir rebre'l.

Aquest jove mostrà al rajà un tauler amb 64 caselles blanques i negres amb diverses peces que representaven la infanteria, la cavalleria, els carros de combat, els conductors d'elefants, el principal visir i el mateix rajà. Sessa va explicar que la pràtica del joc donaria benestar espiritual al rajà, que finalment trobaria la cura a la seua depressió, la qual cosa realment va passar.

El rajà, agraït, va insistir perquè Sessa acceptara una recompensa per la seua invenció i el braman va demanar simplement un gra de blat per a la primera casella del tauler, dos per a la segona, quatre per a la tercera, vuit per a la quarta i així successivament fins a l'última casella. Espantat per la modèstia del que demanava, el rajà va ordenar que es pagara immediatament la quantia en grans que fóra demanada.

Després que es van fer els càlculs, els savis del rajà van quedar atònits amb el resultat de la quantitat a la que els grans havien arribat, car, segons ells, tota la collita del regne durant 2.000 anys no seria suficient per a cobrir-la. Impressionat amb la intel·ligència del jove savi, el rajà el va convidar perquè fóra visir principal del regne i Sessa li va perdonar el seu gran deute en blat.

12.- El llibre de les Rialles

Només aquells qui no tenen un bon sentit homrístic, el tatxarien d'un llibre simple d'endevinalles. Però no és així, aquest conte, disposat als nens per a estimular la seva alegria i fer crèixer la seva gran rialla, ens presenta un conjunt d'endivinalles conjuntament amb les seves originals respostes.

13.- L'endrapasomnis

L'endrapasomnis ens obre les portes a un món màgic, al País de la Bona Son, on, paradójicament, ens hi trobem una princesa, que no pot dormir.

En definitiva, es podria dir que és una aventura que farà somniar als nens al llarg d'un trajecte en busca de la son, d'aquesta princessa anomenada Dormissona.

14.- Vull un gat

Aquest, ens presenta el nen des del seu costat més egoísta i persistent. Encara que també, si s'escau, es podría dir que ens el presenta com una figura amb una forta convicció i una gran força de voluntat.

15.- Què he aprés?

Diuen que un no pot saber el que realment ha aprés amb immediatesa, sinó que és la vida i el conjunt de proves i obstacles que s'hi troba el que vertaderament examina els teus coneixements.

Malgrat això puc dir que he ampliat els meus coneixements sobre literatura infantil, en tant que he conegut noves editorials, he aprés tipus d'il·lustracions i a diferenciar-ne, a apreciar la seva gran utilitat.

I al aprendre a valorar més la part gràfica m'he qüestionat la idea que feia temps que tenia implantada al cap, de que els llibres amb il·lustracions impedeixen la estimulació de la imaginació en els nens, perquè representa que s'ho troben tot fet. Però no succeeix el mateix quan un nen s'ha d'imagina per exemple la “Jana”, i recau sempre en la imatge d'una noia que possiblement ha vist ja en algun altre lloc?

Ara veig la part gràfica dels contes, no com un impediment, sinó com una eina per arribar a entendre'l, perquè fet i fet, la imaginació l'acaba estimulant amb les conclusions que ell mateix en treu del conte.